12 - 08 - 2021
L'Ajuntament de Reus acaba de fer públic el cartell anunciador de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia, quan encara no se sap si es podran celebrar tots els actes populars de carrer a causa de la pandèmia que no remet. Enguany s'ha encarregat a l'artista plàstic Marc A. Pérez Oliván (Mauritània, 1951). És un cartell de resolució clara del qual es podria fer una descripció ingènua: "inclou tres elements molt vinculats a la festa: els castells, l'àliga i els diables", com han dit ras i curt des de l'ajuntament. Però la immediatesa que arriba de la pintura té una lectura complexa que, com tota obra d'art, s'exposa a ser feta diferent per a cadascú que hi vulgui aprofundir.
I, com que el cartell m'ha atrapat a primer cop d'ull, m'hi poso. Veig contrastos de sentit entre elements. És de dia, segons indiquen les ombres, però en realitat és de nit pels focs que es veuen al cel blau fosc. Que més avall el cel sigui blau de dia no ens ha de confondre: és el fum dels coets i les traques. I, entre els dos espais, el títol amb lletres manuscrites marca de la casa. Sabem que el santuari es troba en un espai pla, però l'observem des de ben lluny, des d'un planeta vermell, potser, Mart. Al terra d'aquest planeta hi ha un element simbòlic que l'artista reparteix sempre en les seves pintures: les pedres, entreba pintures: les pedres, entrebancs del camí. En aquest cas, són moltes i de mida considerable. Així i tot, amb molta precaució, l'espai és transitable. Des d'aquí només es veu la punta que allotja les dues campanes anunciadores del santuari que surt embolcallat de dins d'un tou de natura verda. També és natura, però humanitzada, el xiprer de la dreta que, convertit en tradició acull un enxaneta en el moment de fer l'aleta. A l'esquerra, culminant també un imaginat xiprer-castell, un diable empunya una carretilla. El bé i el mal. De fet, els xiprers són plantats als parterres de davant del santuari, però Perez Oliván no els ha triat perquè sí, sinó per la simbologia del relligament còsmic de l'arbre. Podríem dir que són els dos únics elements transcendents del cartell. I, en primer terme, el cap de l'àliga amb una actitud ferrenya, no debades a Reus és el símbol de la resistència del poble, però amb un pom de quatre roses al bec, que per això estem de festa !
LENA PAÜLS
24 - 05 - 2021
How many roads must a man walk dawn
Before you call him a man
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand
How many times must the cannonballs fly
Before they are forever banned
The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind.
How many years can a mountain exist
Before it is washed to the sea
How many years can some people exist
Before they’re allowed to be free
How many times can a man turn is head
And pretend that he just doesn’t see
The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer, is blowing in the wind
How many times must a man look up
Before he can the see the sky
How many ears must one man have
Before he can hear people cry
How many deaths will it take
Till he knows
That too many people have died
The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind.
06 - 04 - 2021
Miguel Hernández nació en Orihuela el 30 de octubre de 1910. Murió en la cárcel de Alicante el 28 de marzo de 1942. Los poetas somos Vientos del pueblo, escribió. Vientos que el franquismo pretendió cortar.
Estos versos forman parte de El herido, del libro El hombre acecha, escrito durante la guerra civil y que no llegó a circular. Los franquistas habían ocupado València y ordenaron su destrucción, salvándose dos copias que permitieron su reimpresión en tiempos menos bárbaros, si es que eso existe. Estos versos fueron rebautizados por J.M.Serrat, con gran acierto, por Para la Libertad.
Las fotografías reproduciendo estos versos y la portada del libro, son de la primera edición de las Obras Completas, de 1975/6, de la editorial Zero/Zyx, en la colección Gernika, iniciada por el querido amigo Andrés Sorel.
La imagen, hace referencia a...
Retoñarán aladas de savia sin otoño
reliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida.
Porque soy como el árbol talado que retoño :
porque aún tengo la vida.
Aquí hi cabem totes. Totes iguals, totes diferents.
M’agrada molt el cinema, però ara….
Jo sóc català de pares vietnamites.
Vaig en cadira de rodes. D’un accident de trànsit, si.
Doncs jo sóc gitano. Gitano català, eh!
Uf, just avui m’ha baixat la regla
Necessito pasta, dec tres mesos de lloguer.
La sanitat es defensa als carrers
Ah, ets infermera? Doncs amb la que està caïent…
La meva filla s’en va anar a Tindouf. L’altra, a Grecia.
Messi? Messi és el millor, tia.
Sempre he sigut grassoneta i m’encanta. Al meu xicot també.
No, jo tot ho compro per Internet.
El feisbuc? Passo, tia.
Avui he de recollir les analítiques i tinc un cague…
He tornat a suspendre. No fotis. Sèè, em tenen mania.
M’agrada cuinar. A mi no, ho compro tot pre-cuinat.
Estic de pas, sóc una refugiada. Papers? Quins papers?
És clar que són presos polítics.
No comparis, la música francesa és la millor.
El Rubianes estaría molt emprenyat.
All you need is love. Ara és “is less”.
M’ofego amb la puta mascareta.
Aquest no era el que aplaudia als mossos?
La meva mare és lesbiana i està enamorada, ja veus.
No, jo no sóc d’enlloc. Peró m’agradaria i de gran, sería un arbre, vivint al bosc. Amb granotes, mussols, guineus, porcs senglars…amb el cap plé de pardals i els peus dins la molsa, enfonsats al fang…
Crido…
Crido d’alegria, de plaer, de dolor, de ràbia.
D’espant, de por. De victòria.
Crido perquè he perdut la feina.
Crido perquè n’he trobat una altra.
Crido perquè has marxat i ara, perquè has tornat.
Crido per protestar, d’impotència, de desesperació.
Per reivindicar, per acollir.
Crido perquè em sentin, allà dalt o a peu de carrer.
Envoltat de gent o en solitud.
Crido amb el teu cos calent al costat i ho faig fluixet, en silenci.
Crido per tu, que no pots i crido per mi, perquè vull.
Crido perquè no volen que cridi i ho faré embogit, fins que ja no pugui més.
Si vaig néixer cridant, per què callar?
14 - 03 - 2021
10 - 01 - 2021
07 - 11 - 2020
Aquí cabemos todas. Todas iguales, todas diferentes.
Me gusta mucho el cine, pero ahora…
Yo soy catalán de padres vietnamitas.
Voy en silla de ruedas. De un accidente de tráfico, sí.
Pues yo soy gitano. Gitano catalán, eh!
Uf, justo hoy me ha venido la regla.
Necesito pasta, debo ya tres meses del alquiler.
La sanidad se defiende en la calle.
Eres enfermera? Pues con la que está cayendo…
Mi hija se fue a Tindouf. La otra, a Grecia.
Soy un solitario, no salgo nunca.
Messi? Messi es el mejor, tía..
Siempre he sido regordeta y la verdad, me gusto un montón.
No, yo lo compro todo por el interné.
El feisbuc? Paso, tío.
Esta tarde me dan las analíticas y tengo un cague…
Me gusta cocinar. A mí no, lo compro todo hecho.
Pues claro que son presos políticos.
Estoy de paso, soy refugiada. Con papeles? Qué papeles?
No compares, la música francesa es otra cosa, eh.
El Rubianes estaría muy cabreado, sí.
All you need is love. Ahora es “is less”.
Es que me ahogo con la puta mascarilla.
Oye, ése no es el que aplaudía a los mossos? Ya le vale.
Mi madre es lesbiana y está enamorada, no veas.
No, yo no soy de ningún sitio. Pero me gustaría y de mayor, ser un árbol, vivir en el bosque. Con zorros, ranas, búhos, jabalís…con la cabeza llena de pájaros y los pies en el musgo, hundidos en el barro…
Grito…
Grito de alegría, de placer, de dolor, de rabia.
De espanto, de miedo. De victoria.
Grito porque perdí el trabajo.
Grito porque he encontrado otro.
Grito porque te fuiste y ahora, porque has vuelto.
Grito para protestar, de impotencia, desesperado.
Para reivindicar, para acoger.
Grito para que me oigan allá arriba, o a ras de suelo.
En la multitud o en soledad.
Grito con tu cuerpo caliente al lado y lo hago flojito, en silencio.
Grito por ti, que no puedes y grito por mí, porque me da la gana.
Grito porque no quieren que grite y lo haré enloquecido, hasta no poder más…
Si nací gritando, ¿por qué callar?
